S'introdueix la duresa i fragilitat del processament de la ceràmica d'alúmina

Les ceràmiques d'alúmina tenen principalment , i la morfologia del cristall, entre les quals la morfologia del cristall -Al203 és relativament estable, a 1300 graus I3 i els cristalls gairebé completament transformats en cristalls. En la forma cristal·lina de -Al203, els enllaços atòmics formats per l'ió d'alumini i l'ió d'oxigen són majoritàriament enllaços covalents, enllaços iònics o els seus enllaços mixtes, de manera que l'energia d'unió interatòmica és molt alta i té una forta directivitat.

En circumstàncies normals, la microestructura de la ceràmica d'alúmina és de grans equiaxials, que són estructures policristalines compostes per enllaços iònics o enllaços covalents. Per tant, la tenacitat a la fractura és baixa. Sota l'acció de la càrrega externa, l'estrès farà que la superfície ceràmica produeixi esquerdes fines.

L'esquerda s'expandirà ràpidament i apareixerà una fractura trencadissa, de manera que en el procés de tall de la ceràmica d'alúmina, sovint apareix un fenomen de col·lapse i clar, és a dir, hi ha petites esquerdes a la superfície ceràmica.

El seu rendiment específic és que el material és fràgil, la deformació plàstica és petita, fàcil de trencar, la seva duresa és equivalent a la duresa de l'aliatge dur de carbur, diverses vegades superior a l'acer.

En general, densitat de ceràmica d'alúmina d'alta puresa fins a 3980 (kg-M4), resistència a la tracció fins a 260 (MPa), mòdul elàstic entre 350-400 (GPa), resistència a la compressió de 2930 (MPa), especialment la seva duresa fins a 99HRA .