92% vs 95% Al₂O₃ - Quina puresa ofereix una resistència al desgast superior?

L'escala de Mohs és una "classificació de rascades" de la resistència d'un material. Les ungles tenen un valor d'uns 2,5, un ganivet d'acer 5,5, el vidre de la finestra 6,5 ​​i el quars a la sorra normal és de 7. Les rajoles d'alúmina arriben entre 8,5 i 9, situant-les entre els materials més durs de la natura. Poden deixar fàcilment rascades al quars. En termes senzills, els mitjans abrasius quotidians difícilment els poden causar danys per sagnat.

Si només ens fixem en el número de Mohs, tant les fitxes 92 com les 95 poden arribar al 9, superant fàcilment el quars. La veritable diferència rau en la força que s'uneixen els grans. El cos d'alúmina del 95% té una unió de gra més densa i menys vidre. Quan el material colpeja a gran velocitat, els grans són més difícils de treure. Penseu en dues parets: totes dues tenen bons maons, però la paret de 95 utilitza un millor ciment. Amb el pas del temps, perd moltes menys partícules, de manera que la pèrdua de desgast global és menor.

Si us enfronteu a una abrasió moderada on el material llisca principalment amb un impacte baix, la duresa Mohs 9 de 92 rajoles és perfectament suficient i{2}}extremadament rendible. Però quan es manipula mineral afilat, caigudes altes-o condicions corrosives, l'estructura més densa de 95 rajoles manté la superfície llisa molt més temps i redueix el temps d'inactivitat freqüent per a la substitució del revestiment. En resum, la duresa és la mateixa, però qui és més resistent al desgast-depèn de l'avantatge estructural que aporta l'alumina addicional del 3%.